Durant aquests més de tres segles d’història la Fundació ha evolucionat molt per adequar-se als canvis de la societat a la qual serveix però el seu compromís segueix sent el mateix: vetllar per la qualitat de vida de les persones mitjançant uns serveis d’excel·lència i des d’una visió integral de la persona.
Història
Jaume Sala i Pasqual
Neix a Mataró el 17 de març de 1.576 sent batejat a la parròquia de Santa Maria. Era fill de de Pau Sala, negociant, i de Juana Pascual i vivia al carrer del Pou de Vall (actual carrer Hospital). Segons consta en la partida de naixement va estudiar gramàtica a Mataró; filosofia a Barcelona i als 24 teologia. Va rebre les quatre ordres menors a Barcelona on va ser ordenat sacerdot el 22 de setembre de 1601, va actuar com a beneficiari de la parròquia de Santa Maria de Mataró.
Sembla que, ja sacerdot, ajudava al seu pare en el negoci de prestar diners. Va ser aviat considerat per la població constantment requerit per facilitar diners en censos i préstecs de tot tipus que el mossèn Jaume Sala no deixava d’anotar en el seu llibre de dèbit i de crèdits, que, miraculosament, encara es conserva al Museu Arxiu de Santa Maria . Destaquem d’ell la llista de violaris que va concedir des de l’any 1606 a l’1.645.
Els seus conciutadans el consideraven un home de confiança, destre en resoldre qüestions jurídiques i econòmiques.
En gairebé tots els consells municipals de la comarca havia fet censals el mossèn Sala. En canvi faci molt pocs censals a particulars.
La casa del Mn. Jaume Sala
Va heretar la casa dels seus pares del carrer del Pou de Vall (avui carrer de l’Hospital). era una casa de dos cossos i tenia celler i estable per a la mula. Tenia planta i pis i una llarga sortida, en la qual hi havia un sortidor o estany amb una pila de pedra que en el seu testament deixa a la parròquia de Santa Maria per substituir la que hi havia al portal principal.
El testament
El 12 de desembre de l’any 1644 el mossèn Sala, ja malalt, fa el seu testament i mor el dia 17, a l’edat de 68 anys.
El testament, escrit pel notari Antoni Puig, està redactat amb les fórmules acostumades a l’època. Lega a l’Hospital de Santa Magdalena (situat on ara hi ha l’Ajuntament) les cases que posseeix al carrer de l’Pou de Vall amb la condició expressa que sigui Hospital de de pobres sans i malalts o només malalts, i si la Universitat de Mataró creu convenient traslladar l’actual hospital es dirà de Sant Jaume i Santa Magdalena.
Dades extretes de la revista Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 5, juliol de 1919, escrites per Miquel Brullet i Monmany
L'Hospital
El primer hospital que va existir a Mataró portava el nom de Santa Magdalena. Des de l’antiga, Santa Magdalena deien advocada celestial juntament amb Sant Roc i Sant Sebastià, contra la pesta.
La funció de l’hospital en aquella època, era la d’acollir els indigents malalts, així com els vianants i pelegrins, a manera d’alberg. A Barcelona, coneixem de l’existència de diverses institucions de beneficència, com són l’Hospital de Sant Nicolau de Bari, fundat al segle XII, per a pelegrins i viatgers pobres, on es va allotjar Sant Francesc d’Assís durant el seva estada a Barcelona en l’any 1211, i els hospitals d’en Plegamans i el de Colom.
Llavors, Mataró era una vila petita. Segons el fogatge de 1553, Mataró (només el nucli urbà, sense comptar els seus agregats de Valldeix, Cirera, Mata i traient) va donar 204 focs, això vol dir que utilitzant un coeficient de cinc habitants per foc, a Mataró hi ha havia empadronades unes 1.000 persones aproximadament.
Com a punt de comparació, Barcelona, el Cap i Casal de Catalunya, la ciutat més gran de Principat, arribava a el nombre de 6.432 focs, sense els seus agregats, equivalents a uns 38.000 habitants.
El nostre Hospital de Santa Magdalena estava situat al carrer de la Riera, en un centre que en el transcurs dels anys, es va anar remodelant per convertir-se en l’actual edifici de la Casa de la Ciutat o Ajuntament.
Sembla que l’hospital ocupava la primera planta de l’edifici, i que a la planta baixa hi havia una capella dedicada al seu titular Santa Magdalena. En aquesta planta baixa també es reunia el Consell de la Universitat, encara que, com veurem més endavant, aquesta distribució es va modificar mitjançant una reforma d’obres de la casa.
Aquesta capella disposava d’una entrada pel carrer d’en palau cantonada a la Riera. Només tenia un altar, sense reserva, però amb culte públic.
L’edifici de la capella i hospital de Santa Magdalena posseïa un finestral adornat amb filigrana d’estil gòtica, en el qual hi havia esculpida la figura de la Santa. Anys després, aquest finestral va ser traslladat a l’edifici veí de la nova seu de l’ajuntament al carrer de la Riera on radica encara.
En l’àmbit eclesiàstic, el govern d’aquesta Capella depenia de el rector de Santa Maria, l’única parròquia que existia a Mataró.
L’Hospital era regit per uns administradors que nomenava la Universitat o Consell municipal de la Vila, que feia les funcions del que ara anomenem Ajuntament.
Dades extretes de l’Dossier Història de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, escrits per Josep M. Guanyabens i Rodon, febrer 1995
Fons Documental de l’Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena
